1.  Característiques

La característica pròpia d’un coordinador de parentalitat que és diferència d’un mediador, un psicòleg, terapeuta o advocat, és que és una persona experta en relacions de parentalitat amb habilitats de comunicació i gestió de conflictes, i a més compta amb certs coneixements jurídics, en concret, en Dret de Família.[1] La seva intervenció és fonamental a partir que s’hagi dictat una resolució judicial, perquè auxili en l’execució d’aquestes sentències que afecten els menors en relació amb els seus progenitors.

Cal diferenciar aquesta figura del mediador, ja que el coordinador de parentalitat és auxiliar del jutjat, mai ha de respectar el principi de confidencialitat, ni tampoc està subjecte al principi de neutralitat, ja que pot tenir un cert punt decisori. El principi de neutralitat ha de ser diferenciat de la imparcialitat.[2] L’imparcialitat és molt important respecte les parts, però això no vol dir que el coordinador parental no pugui efectuar recomanacions a les parts.

La imposició d’aquesta figura per una resolució judicial, no exclou que hi hagi una voluntat de les parts per col·laborar. Per tant, la designació del coordinador parental ha de ser consensuada, i si no pot ser designada per l’equip del SATAF, i si no pot ser recomanat pel SATAF, o en algunes ocasions, si hi ha una alta conflictivitat entre les parts, el Jutjat pot imposar que el coordinador sigui designat. La designa, es pot fer també des de la resolució, per instància de les parts o perquè el jutjat dona un llistat de coordinadors parentals i les parts en trien un. Per últim també es pot demanar al Col·legi professional de psicòlegs un llistat de coordinadors per designar.

Aquesta intervenció es fa a partir del nucli familiar, emetent un informe que podrà desplegar els seus efectes en el procés judicial.

Aquesta qualitat del coordinador parental, és molt important, ja que aquesta persona és la que està destinada a complir la funció pública d’autoritat i en conseqüència, està subjecte al règim públic dels funcionaris en algunes comunitats autònomes, tenint així una protecció legal com a persona i en les seves funcions. En el cas de Catalunya, són professionals liberals que no estan vinculats a la Generalitat de Catalunya.

2. Funcions

El coordinador de parentalitat, pot desenvolupar diferents funcions, de les que podem destacar:

– Realitza un estudi per avaluar l’historial del cas i revisa els informes d’altres professionals, per poder crear un pla de cooperació favorable per les dues parts. (1)

– Aplica tècniques de mediació per tal que les parts puguin per elles mateixes arribar a solucions sobre dificultats que es plantegen. S’intenta que les parts aportin les seves idees i les decisions que creguin corresponent, i el coordinador intervindrà en el moment que no hi hagi un acord. En el cas que el jutge ja hagi implementat aquestes decisions, el coordinador ajudarà a implementar-les.

            – A través de la mediació, s’intenta reduir la conflictivitat que va sorgint en la presa de decisions.

            – Ensenya als progenitors a mantenir un ambient de respecte entre ells, afavorint una millor comunicació, i unes relacions més constructives.

            – Col·labora amb els advocats de les parts per buscar les millors solucions legals.

            – Coordina amb tots els professionals que estan en relació amb la família per tal de supervisar allò que es pacta i l’impacte amb el menor (es coordina amb escola, pediatres, terapeutes del menor…etc.)

            – Informa del compliment els tribunals, i aquest poden fer diverses recomanacions.

            – Té una funció dinàmica en l’execució de sentències.

            – La resolució o el contracte han d’establir uns paràmetres precisos d’actuació i uns temps específics.

---

[1] Segons la Guidelines de la AFCC el coordinador de parentalitat ha d’estar format coma mínim en quatre áreas: procés de coordinació de parentalitat, dinàmiques de la familia en casos de separació o divorci, técnicas i temas de coordinació de parentalitat i en procediments judicials específics de la coordinació de parentalitat (Directriu I, lletra D). La Directriu I FCC, lletra B, especifica que s’ha de tractar d’un profesional de la salut mental o de l’àmbit jurídic amb titulació oficial en un camp relacionat amb la familia o un mediador homolgat segons les regulacions o lleis del Tribunal amb un màster en el camp de la salut mental.

[2] Guidelines AFCC: https://www.afccnet.org/Portals/0/AFCCGuidelinesforParentingcoordinationnew.pdf?ver=2013-08-21-071822-000