Ingerència a l’accés de dades personals per part de l’autoritat pública?

S’estableix en la Sentència Supranacional nº C-207/2016, TJUE de 2 d’octubre de 2018, que quan la ingerència a l’accés de dades personals emmagatzemades en serveis de comunicació electrònics no sigui greu, es permetrà l’accés amb l’objectiu de prevenir, investigar, descobrir i perseguir delictes en general.

Aquest accés a les dades per part de l’autoritat públiques està recollit en la Directiva 2002/58/CE del Parlament Europeu i del Consell de 12 de juliol de 2002 relativa al tractament de les dades personal i a la protecció de la intimitat en el sector de les comunicacions electròniques (Directiva sobre la privacitat i les comunicacions electròniques). El que es recull en aquesta directiva és que si s’identifica a un titular d’una targeta SIM d’un mòbil robat, constitueix una ingerència els drets fonamentals, però el Tribunal diu que això no serà una ingerència si es fa en l’àmbit de la prevenció, investigació i persecució d’un delicte.