L’acomiadament objectiu, avalat pel Tribunal Constitucional, per baixes justificades i intermitents del treballador

L’article 52 de l’Estatut dels Treballadors, va ser reformat el 2012, i recull les causes d’extinció dels contractes per causes objectives. En el seu apartat D, es contemplen les faltes per assistència al treball, encara que siguin justificades però intermitents, quan el treballador s’absentés del seu lloc de treball el 20% de les jornades hàbils en dos mesos consecutius, sempre que el total de faltes en els 12 mesos anteriors superi el 5% de les jornades hàbils, o el 25% en 4 mesos discontinus dins d’un període de dotze mesos.

Exemple:

21 dies hàbils en un mes= Baixa màxima durant dos mesos consecutius= 8,6 dies hàbils sobre 42 dies.

En el còmput d’un any, cal afegir 11 jornades laborals= a partir de 20 dies de baixes intermitents i justificades durant 14 mesos.

La qüestió es va plantejar arran del Jutjat Social número 26 de Barcelona per a resoldre una qüestió d’inconstitucionalitat en una dona que havia estat acomiadada per agafar la baixa en repetides ocasions per una hèrnia. En aquest cas es qüestionava sobre els tres drets regulats en la Constitució: el dret a la integritat física (Art. 15 CE), el dret al treball (Art. 35.1 CE) i el dret a la protecció de la salut (Art. 43.1 CE).

El jutjat social es preguntava si en regular l’acomiadament objectiu, es pressionava als treballadors a no poder causar baixa i això pogués crear algun perjudici als seus drets.

Finalment el tribunal conclou que no es vulneren aquests drets del treballador ja que si bé es limita el dret al treball, per a donar una estabilitat en l’ocupació (evitant els perjudicis que suposa per a l’empresa en el cas que el treballador causi baixa) es fa amb una finalitat legítima per a protegir els drets a la llibertat d’empresa i el dret a la defensa de la productivitat (Art. 38 CE).

Cal destacar que hi ha una sèrie d’excepcions en aquests casos i és que encara que les baixes no siguin continuades i siguin de curta durada no es podrà aplicar aquest criteri als següents casos:

• Quan les baixes derivin d’accidents laborals,
• En casos d’embaràs, lactància i malalties derivades d’aquestes causes.
• Quan siguin per violència de gènere.
• De la participació en vagues o quan s’exerceixi el dret a la llibertat sindical.