– Convenció Universal Dret de l’Infant (Art. 3.1 i 4)
Article 3.1
“En totes les accions que concerneixen l’infant, tant si són portades a terme per institucions de benestar social públiques o privades, tribunals de justícia, autoritats administratives o cossos legislatius, la consideració principal ha de ser l’interès primordial de l’infant”.
Article 4
“Els Estats membres han d’adoptar totes les mesures legislatives, administratives i d’altres d’adequades per fer efectius els drets reconeguts en aquesta Convenció. Pel que fa als drets econòmics, socials i culturals, els Estats membres han de prendre aquestes mesures tant com els ho permetin els seus recursos i, si fos necessari, dins del marc de la cooperació internacional”.
– Convenció Europea sobre Dret del menor de 1996 (Art.6.a)
Article 6. Procés de Decisió
“En els procediments que afectin un nen, l’autoritat judicial, abans de prendre qualsevol decisió, hi haurà:
– Reglament Europeu 2201/2003 del Consell, de 27 de novembre de 2003, relatiu a la competència, el reconeixement i l’execució de resolucions judicials en matèria matrimonial i de responsabilitat parental, pel que es deroga el Reglament (CE) nº1347/2000.
– Convenis de la Haya de 25 d’octubre de 1980 sobre els aspectes Civils de la Sostracció Internacional de Menors.
– Conveni de 19 d’octubre de 1996, relatiu a la Competència, la Llei Aplicable, el Reconeixement, l’execució i la Cooperació en matèria de Responsabilitat Parental i de Mesures de Protecció dels Nens.
– Constitució Espanyola (Art.39 i Art.118)
Article 39
“1. Els poders públics asseguren la protecció social, econòmica i jurídica de la família.
2. Els poders públics asseguren també la protecció integral dels fills iguals davant la llei amb independència de la filiació, i de les mares, siguin quin sigui el seu estat civil. La llei farà possible la investigació de la paternitat.
3. Els pares han de prestar assistència completa als fills tinguts dins o fora del matrimoni, durant la minoria d’edat i en els altres casos en què la llei els obligui.
4. Els infants gaudiran de la protecció prevista en els acords internacional que vetllen pels seus drets.
Article 188
“ Tothom té l’obligació de complir les sentències i les altres resolucions fermes dels jutges i dels tribunals i de prestar la col·laboració que aquests requereixin en el curs del procés i en l’execució d’allò que hagi estat resolt”.
– Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor, de modificació del Codi Civil i de la Llei d’Enjudiciament Civil, que introdueix l’article 158 CC.
Article 158
“El jutge d’ofici o a instància del fill, de qualsevol parent o del Ministeri Fiscal, ha de dictar:
1r. Les mesures convenients per assegurar la prestació d’aliments i proveir les futures necessitats del fill, en cas d’incompliment d’aquest deure pels seus pares.
2n. Les disposicions apropiades a fi d’evitar als fills pertorbacions danyoses en els casos de canvi de titular de la potestat de guarda.
3r. En general les altres disposicions que consideri oportunes, a fi d’apartar el menor d’un perill o d’evitar perjudicis.
Totes aquestes mesures es poden adoptar dins de qualsevol procés civil o penal, o bé en un procediment de jurisdicció voluntària.
– Estatut d’Autonomia de Catalunya (Art.17)
Article 17. Drets dels menors
“ Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social”.
– Codi Civil de Catalunya (Art. 211-6, 233-13, 236-3 i Disposició Addicional Sèptima).
Article 211-6 Interès superior del menor
“ 1. L’interès superior dels menors és el principi inspirador de qualsevol decisió que l’afecti.
2. El menor d’edat, d’acord amb la seva edat i capacitat natural, i en tot cas, si ha complert dotze anys, té dret a ser informat i escoltat abans que es prengui una decisió que afecti directament a la seva esfera personal i patrimonial.
3. Per qualsevol acte del representant legal que impliqui alguna prestació personal del menor, es requereix el seu consentiment si ha complert dotze anys o si, té menys, tingui suficient judici.
Article 233-13 Supervisió de les relacions personals en situació de risc
“ 1. L’autoritat judicial pot adoptar, per raons fonamentals, mesures perquè les relacions personals del menor amb el progenitor que no exerceixi la guarda o amb els avis, germans o altres persones pròximes es desenvolupi en condicions que garanteixin la seva seguretat i estabilitat emocional.
2. Si existeix una situació de risc social o perill, pot confiar-se la supervisió de la relació a la xarxa de serveis socials o a un punt de trobada familiar”.
Article 236-3 Intervenció judicial
“ 1. L’autoritat judicial, en qualsevol procediment, pot adoptar les mesures que estimi necessàries per evitar qualsevol perjudici personal o patrimonial els fills en potestat. A aquest efecte, pot limitar-se les facultats dels progenitors, exigir-li la prestació de garanties i, inclús, nomenar a un administrador judicial.
2. L’autoritat judicial pot adoptar les mesures a què es refereix l’apartat 1 d’ofici o a instància dels mateixos fills, dels progenitors, encara que no tinguin l’exercici de la potestat, dels altres parents del fill fins a quart grau per cosanguitat o segon per afinitat i del ministeri fiscal”.
Disposició Addicional Setena. Supervisió del règim de relacions personals per la xarxa de serveis socials o el punt de trobada familiar.
“1. D’acord amb la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, l’autoritat judicial pot confiar la supervisió del règim de relacions personals a la xarxa de serveis socials, si existeix una situació de risc social o de perill, perquè es faci un seguiment de la situació familiar.
2. L’autoritat judicial, si disposa la intervenció d’un punt de trobada familiar d’acord amb l’establert per l’article 233-13 del Codi civil, ha de concretar la modalitat d’intervenció. La supervisió pot consistir en el control dels lliuraments i recollides, en la vigilància de la relació dins del centre, en l’assistència per facilitar la relació o en qualsevol altra modalitat d’intervenció que sigui adequada.
3. Els responsables del punt de trobada familiar han de presentar a l’autoritat judicial un informe de seguiment cada tres mesos o, sense esperar a la finalització del termini, sempre que calgui. Han de proposar la modificació de la modalitat d’intervenció si aprecien que concorren circumstàncies que ho aconsellen i, així mateix, han de proposar al jutjat el cessament de la mesura si entenen que la relació que pretén garantir-se pot ser perjudicial per al menor.
4. En els casos en què no existeixi cap risc de violència, abusos o maltractaments, quan la relació parental es consolidi, els responsables del punt de trobada familiar poden proposar a l’autoritat judicial la derivació del cas a una sessió informativa de mediació familiar.
5. El tribunal pot delegar al servei tècnic de suport judicial el seguiment de les mesures adoptades respecte al compliment del règim de relacions personals i a la seva supervisió”
– Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials de Catalunya.
– Codi Foral d’Aragó, Art.10.
Article 10 Intervenció judicial
“En qualsevol procediment, el Jutge, d’ofici o a instància del mateix menor, de qualsevol parent o persona interessada, o del Ministeri Fiscal, dictarà:
– Llei 14/2010, de 27 de maig, dels Drets i les Oportunitats en la infància i l’Adolescència (Art.38, 39, 81 i 116.3)
Article 38 Drets de relació i convivència
“1. Els infants i els adolescents tenen dret a viure amb llurs progenitors llevat dels casos en què la separació és necessària. També tenen dret a conviure i a relacionar-se amb altres parents pròxims, especialment amb els avis.
2. Els infants i els adolescents tenen dret a mantenir un contacte directe amb els progenitors amb qui no convisquin.
3. L’autoritat judicial o administrativa, segons escaigui, ha de prendre les mesures adequades per a garantir els drets de visita als infants i adolescents que resideixen habitualment a l’estranger.
4. L’infant o l’adolescent separat dels seus progenitors per l’adopció d’alguna mesura judicial o administrativa que comporta l’empresonament o la detenció d’aquests té dret a ser informat del lloc i la situació en què es troben, tenint en compte sempre l’interès de l’infant o l’adolescent.
5. Les administracions públiques han de garantir l’exercici adequat dels drets regulats per aquest article i de la conciliació de la vida familiar, personal i laboral pel que fa a llur exercici, especialment si hi ha una situació de conflicte familiar, mitjançant els serveis de punt de trobada o altres que compleixin la mateixa finalitat, amb la garantia, en tot cas, del benestar i la seguretat dels infants i els adolescents. El règim, l’organització i el funcionament d’aquests serveis s’han d’establir per reglament.”
Article 39 Mediació
“Els poders públics, a fi de garantir el dret dels infants i els adolescents a relacionar-se amb llurs famílies, han de fixar procediments específics de mediació familiar. El sistema de mediació també ha d’incloure els conflictes que afecten els infants i els adolescents en l’àmbit familiar”.
Article 81 Protecció efectiva davant els maltractaments a infants i adolescents.
“Els poders públics han de prendre totes les mesures necessàries per a protegir els infants i els adolescents de qualsevol forma de maltractament i, especialment, de qualsevol forma de violència física, psíquica o sexual”.
Article 116 Règim de relació i visites.
“3. L’òrgan competent de la Generalitat en la supervisió de la relació i les visites de l’infant o l’adolescent amb els seus familiars té l’obligació de procurar els mecanismes necessaris perquè la visita tingui lloc en els horaris més adequats d’acord amb l’interès de l’infant o l’adolescent, tenint en compte especialment el seu horari escolar”.
Si continuas utilizando este sitio aceptas el uso de cookies. más información
Los ajustes de cookies de esta web están configurados para «permitir cookies» y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en «Aceptar» estarás dando tu consentimiento a esto.