Que és el Compliance Officer?

La paraula “Compliance” és l’equivalent del terme “compliment normatiu”. Compliance consisteix a complir amb la legislació i amb les normes vigents. En definitiva, tots els empleats i tots els socis comercials, han de complir amb la legislació i les normes vigents d’una organització, en honor a l’honestedat i al joc net.

En el context general econòmic, s’entén per “compliance”, el conjunt de mesures que porten a terme les empreses per garantir que tots els seus empleats, col·laboradors i directius desenvolupin la seva activitat professional, conforme al que estableix la legislació vigent, així com les normes, directrius, principis i valors ètics adaptats en el si de l’empresa, tant internament com de cara a l’opinió pública.

Per poder fer-nos una idea del naixement i de l’evolució de la figura del Compliance al llarg de la història, s’haurà de viatjar en el temps.

A finals del segle XIX en els EEUU, coincidint amb l’inici de l’era progressista, es van començar a imposar a les empreses, obligacions i prohibicions específiques per via legislativa (Sherman Antitrust Act de 1890, la Erkins Act el 1903, o la Federa Food and Drugs Act de 1906). Al mateix temps, per part dels tribunals nord-americans, especialment els dels estats federals, van anar admetent la responsabilitat penal dels ens col·lectius. Primer es va entendre que només eren responsables per les omissions de les seves obligacions, però progressivament van anar admetent la responsabilitat per conductes actives en un limitat nombre de delictes, que més endavant serà totalment ampliat.

El 1909 el Tribunal Suprem es va afrontar al cas de New York Central & Hudson River Railroad v. United States, on va declarar que els fets delictius comesos per qualsevol dels seus empleats podia ser imputat a l’empresa, sempre i quan aquests actuessin dintre de les seves funcions i en l’àmbit de beneficiar-la. Després d’aquesta decisió històrica, es van començar a presentar al·legacions per l’admissió d’una exoneració de responsabilitat penal per existència de bona fe, que van anar sent acceptades per part de la doctrina.

Fruit de la difusió d’aquestes idees, es va intentar que les empreses només responguessin per certs delictes dintre de l’organització realitzats per treballadors de cert rang, on el primer d’aquests intents va ser el 1962 amb l’influent “Model Penal Code” elaborat per una organització no governamental, American Law Institute. El segon intent va ser per part de la Comissió Nacional per la Reforma del Dret Penal Federal, proposant que les empreses fossin responsables de la conducta de qualsevol subjecte només si complia amb els requisits que tinguessin lloc en el compliment de les obligacions, dintre del seu àmbit de competència i que és volguessin beneficia l’organització.

Després de l’escàndol de corrupció que van afectar importants companyies nord-americanes (Lockheed Corporation) es va dictar la Foreign Corrupt Practices Act o FCPA el 19 de desembre de 1977 que va incloure disposicions contra suborns i requeriments i prohibicions en matèria de llibres i registres. Així mateix, va sorgir el Committee of Sponsoring of

Organitzations of the Treadway Commission, dedicat a proporcionar lideratge i orientació sobre el control intern, gestió de riscos empresarials i la dissuasió del frau; que es va encarregar de la redacció de ressenyats informes sobre la matèria (COSO I y COSO II)

Finalment l’1 de novembre de 1987, van entrar en vigor les directrius per la determinació individual de la pena de les persones físiques (Organizational Guidelines o Chapter Eight).

Des de llavors aquestes últimes directrius han sigut objecte de diverses reformes fins a l’última que va entrar en vigor l’1 de novembre de 2012, on a tall d’introducció ens trobem que està dissenyada perquè les sancions imposades a les organitzacions i els seus representats, decidides en un conjunt, proporcionin un càstig just, una dissuasió adequada i una sèrie d’incentiu per les organitzacions que mantinguin uns mecanismes interns de prevenció, detecció i denúncia de conductes delictives, donant el naixement els plans de compliment.

L’entrada en vigor d’aquestes directrius va ser un dels moments més importants pels models de responsabilitat per imputació directa en els models d’auto responsabilitat. Aquestes directrius no modifiquen el tradicional model vicarial de determinació de responsabilitat de les persones jurídiques vigents als EEUU sinó que incorpora aspectes del model basat en la infracció del control en el moment processal de determinació de la pena concreta (Sentencing Phase). Per tant, la Organitzational Guideliness (FSGO) no es refereix a la determinació de la responsabilitat de l’empresa sinó que parteix que ja s’ha determinat i regula la imposició de la pena concreta.

Tot això, va ser un gran impulsor perquè els membres de l’OCDE firmessin l’any 1997 el Conveni de Lluita contra la corrupció d’Agents Públics Estrangers en les Transaccions comercials i Internacional.

En el 2002, després de diversos escàndols als EEUU es va promulgar la Sabanes-Oxley Act, amb l’objecte de protegir les inversions a través d’establiment en condicions legals molt exigents en relació a l’exactitud i veracitat de la informació que divulgaven les empreses. Això, va constituir un punt d’inflexió en la figura del compliance perquè les exigències es van fer molt més estrictes, tant els EEUU com a Europa.

Pel que fa a Europa, Italià, a través del Decret Legislatiu 8 Giugno 2001, núm. 231 Disciplina della responsabilita administrativa della persones giuridiche delle societat, estableix un sistema de responsabilitat de les persones jurídiques de naturalesa administrativa, no penal, però que va ser una gran inspiració per la legislació espanyola. Els eventuals processos derivats d’aquestes situacions són portades per un jutge penal i sota la normativa d’un procés penal, encara que la responsabilitat és de caràcter administratiu.

En el Regne Unit, va ser criticat per l’OCDE, donada la seva legislació antiga en matèria de corrupció i en el 2010 va aprovar la coneguda Bribery Act, classificades per alguns com les legislacions més dures en l’àmbit mundial contra la lluita a la corrupció.

Posteriorment a Espanya, el 2010 es va començar a regular, amb l’entrada en vigor de la Llei Orgànica 5/2015 de la Reforma Penal, i el Codi Mercantil, aprovat el 30 de maig de 2014, on s’inclou recomanacions de bon govern corporatiu en societat de capital.