El canal de denúncies

Primer de tot s’ha de diferenciar entre les denúncies que es fan davant dels mateixos superiors (whistleblowing intern) o si convé incentivar que directament la denuncia es porti a terme davant de les autoritats o davant una entitat pública en general (whistleblowing extern).

 

Per incentivar aquestes denúncies es poden utilitzar diferents instruments:

 

• Imposició del deure de denúncia, establer com una obligació jurídica regulada en l’article 259 de la Llei d’enjudiciament Criminal, on qualsevol persona que tingui coneixement d’un fet ho ha de denunciar davant de les
• Promeses de recompenses econòmiques, on es tracta d’un recurs per el qual és generalment implantat els
• Oferiment de protecció davant el subjecte que formula la denúncia.
• Oferiment de benefici

 

 

Whistleblowing extern

Per denúncia externa s’entén que és l’acte de comunicar una informació relativa a activitats il·lícites comeses en el si d’una activitat empresarial, per un treballador o extreballador i on el destinatari és una persona o institució aliena a aquesta. El que és fonamental en aquest tipus de denúncies, és que el subjecte denunciat hagi format o formi part de l’organització empresarial, i per l’altre, que el receptor de la informació sigui una persona o institució aliena a l’empresa en el que s’hagi portat a terme el comportament denunciat.

 

 

Whistleblowing intern

Els sistemes interns de denúncies són aquells procediments específics perquè els mateixos treballadors o tercers, puguin denunciar conductes irregulars portades a terme per directius o treballadors de la mateixa empresa. Per tant, el canal de denúncies és un mitjà a través del qual les persones que treballen en una empresa poden comunicar possibles infraccions. Per altra banda, l’empresa, pot conèixer els riscos i anticipar-se a la resposta.

 

Perquè un sistema de compliment sigui efectiu, ha de contemplar un canal de denúncies que funcioni correctament, ja que la falta o el mal ús d’aquest canal corporatiu serà el reflex d’un programa de compliment mal dissenyat. Normalment s’utilitza com a medi la línia telefònica, correu electrònic o ambdós.

 

 

 

Els treballadors seran prèviament informats de l’existència i finalitat del sistema, el seu funcionament, la garantia de la confidencialitat de les dades del denunciant i la garantia de informació al denunciat de l’existència de la denúncia. Tota aquesta informació haurà de ser recollida en el contracte de treball.

 

 

 

Primer de tot haurem de diferenciar per un sistema confidencial o anònim. Optar per un sistema de denúncies anònimes ofereix majors garanties que el denunciant denunciï l’acció i això afavoreix la seva eficàcia. Aquesta facilitat de denúncia també pot ser un problema, ja que pot fonamentar les denuncies per venjança o amb ànim de perjudicar a un company o a un superior, amb la dificultat de prendre accions contra la persona que fa aquestes denúncies anònimes. Per altra banda, el sistema de denúncies confidencials no presenta tants problemes, ja que evita el mal ús del canal de denúncies, i se segueix protegint la identitat del denunciant, però si que pot desmotivar el fet de denunciar. Pel que fa a la informació que es recull en aquestes denúncies, segons l’agencia Espanyola de Protecció de dades, en el seu Informe AEPD 128/2007, recull el tractament de les dades de caràcter personal derivat de l’existència del sistema de denúncies com el seu incompliment de conseqüències efectives sobre el manteniment de la relació contractual entre l’empresa i denunciar. També es recull que s’han d’evitar les denúncies anònimes, garantint així la seva exactitud i integritat d’aquesta. Això implica, que la identitat del denunciant es mantindrà confidencial en totes les etapes del procés i en especial, no es revelarà a tercers, a la persona incriminada o els superiors jeràrquics de l’empleat. Per últim, la persona denunciada no podrà accedir a les dades del denunciant. Totes les dades recollides hauran de ser cancel·lades quan aquestes hagin deixat de ser necessàries per a la seva finalitat, sense que puguin ser conservades per un temps superior a la finalitat pel que s’haguessin recollit. S’entén que el termini màxim és de dos mesos, però aquest es pot veure afectat si el procés no ha finalitzat.

 

S’estima que l’inculpat ha de ser informat per l’entitat responsable del programa de denúncia de les irregularitats dels fets dels quals se l’acusa, els departaments interns que podrien ser informats dins l’organització, i de com pot exercir els seus drets d’accés i rectificació. Sota cap circumstància el denunciat podrà obtenir dades sobre el denunciant excepte quan la denuncia sigui feta a mala fe.

 

El canal de denúncies pot ser gestionat internament en l’organització, on les denuncies són rebudes, investigades i resoltes pels departaments interns o pot externalitzar-se la seva gestió a un tercer que serà el que realitzi les tasques d’investigació. Ara bé, la resolució de la denúncia com les seves conseqüències i les mesures que s’adoptaran, seran preses pels òrgans interns de l’empresa.